Pintor català d’estil hiperrealista. Fill d’una família treballadora, va créixer dins un ambient de fort compromís social. La mort del seu germà, voluntari republicà de només disset anys, a la guerra civil espanyola i l’exili posterior del seu pare a França formen part de la seva infantesa. Es va formar professionalment i artísticament a Sabadell, ciutat en la que visqué molts anys i que es recull en bona part de la seva obra.
En la post-guerra, encara un adolescent, es guanyà la vida emblanquinant esglésies cremades durant la guerra. D’aquí evolucionà a pintor decorador, grafista i professor de dibuix. Posteriorment exercí de decorador d’interiors especialment de botigues a Sabadell.
Implicat socialment, ha actuat des d’abans de la transició en grups culturals i polítics. A l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell ha estat director artístic (1976-77) i president (1978-1980).
La dedicació a la pintura artística no serà fins als anys 70 que participà en exposicions col·lectives, premis nacionals i internacionals a Catalunya, principalment. El 1978 va començar un seguit de viatges a la província de Sòria per a cercar fonts d’inspiració i, en un d’aquest viatges, decideix trencar amb la seva família, feina i posició per a centrar-se exclusivament en la seva nova etapa artística. Tenia 54 anys i decideix passar a viure en solitari en una masia del massís de la Mola durant dos anys. Va centrar el seu estil, que ha continuat al llarg de la seva història, en la pintura hiperrealista feta al tremp d’ou.
