Josep Berruezo (1952-1995)


…”L’obra de Josep Berruezo és un cant a la racionalitat poètica i a la llum que es filtra com un raig d’esperança en uns ambients buits, evocadors de no se sap ben bé què: potser de la soledat, de la nostàlgia d’un passat millor, del desig de posar ordre en un caos intern, de la recerca enmig d’una terrible incertesa, d’un mètode més plaent per plantar cara a la vida i fer més suportable l’existència”. – Jaume Sobrequés.

 

…Quan vaig acabar Memoria de Almator, el meu editor em va demanar què volia que sortís a la coberta: “Un quadre de Berruezo”, li vaig respondre sense pensar-m’hi gens… Al cap d’uns quants dies em va trucar Berruezo dient-me: “Quin quadre vols? Jo no he llegit el llibre”. Li vaig respondre: “És igual, el que vulguis, qualsevol dels teus paisatges, qualsevol dels teus interiors, qualsevol finestra que hagis pintat tu hi anirà bé.” – Rosa Regàs

 

… “Hi ha uns quants pintors, compositors, escriptors als quals recorro perquè entre tots em proporcionen la rica varietat que m’ajuda a viure. Josep Berruezo era un d’ells. Tenia la passió de crear mons despullats dels seus fracassos, de la seva barroeria, dels seus desordres… En mostrar-me el que era possible, la bellesa d’aquests mons m’ha fet millor la vida i menys difícil el camí”. – Stephen Dobyns, novelista i poeta

 

 

Descarregar catàl·leg en pdf